El blog del Carles Jódar
En aquest blog hi trobareu escrits relacionats amb la meva activitat diària: activitats culturals, cròniques periodístiques, opinions i articles que escric en diferents àmbits. M'agradarà compartir-los amb vosaltres i conèixer les vostres idees sobre tot allò que hi exposi. Moltes gràcies i benvingudes i benvinguts al Blog del Carles Jódar
divendres, 13 de febrer del 2015
dijous, 12 de febrer del 2015
dilluns, 2 de febrer del 2015
dimarts, 20 de novembre del 2012
Aquesta vegada sóc jo l'entrevistat
El Xavier Sucarrats m'ha fet unes preguntes a la seva secció Tirs Lliures del manresainfo pel meu treball al Tiempo de Juego de la COPE. Vés m'ha fet gràcia. Si us ve de gust, només són tres preguntes de resposta curta.
Xavier Sucarrats Palà | Actualitzat el 19/11/2012 a les 23:53h
Tirs lliures amb... Carles Jódar
Els tirs lliures d'aquesta setmana els hem fet amb un dels periodistes habituals del Nou Congost, en Carles Jódar. Moltes són les temporades que ha viscut seguint el bàsquet manresà. Que en siguin moltes més
Carles Jódar a la cabina de premsa del Nou Congost. Foto: Xavier Sucarrats
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/31253/tirs/lliures/amb/carles/jodar
- Com veus a l'Assignia Manresa d'aquesta temporada?
- El veig en la seva temporada més complicada perquè aquest inici amb tantes derrotes ens està marcant molt. La temporada serà complicadíssima segur.
- Veus opcions encara que l'equip es pugui salvar?
- Més que veure les opcions, les desitjo. Desitjo que hi hagi opcions per a la salvació de l'equip perquè m'agrada que el Manresa estigui a l'ACB i no vull vaticinar una cosa que no s'ha consumat. Per tant, desitjo que continuï a l'ACB.
- Treballes a la cadena COPE, una emissora molt estereotipada i associada a una tendència política concreta. Et fan ràbia els comentaris que es fan sobre la COPE?
- A la COPE fa 20 anys que hi sóc. Primer va ser Cadena Nova, després Ràdio Barça, més endavant Cadena 13 i un dia va ser Cadena COPE. Vaig treballar amb el José María García i va ser una gran experiència. I els comentaris no em fan ràbia. Simplement ho entenc.
- El veig en la seva temporada més complicada perquè aquest inici amb tantes derrotes ens està marcant molt. La temporada serà complicadíssima segur.
- Veus opcions encara que l'equip es pugui salvar?
- Més que veure les opcions, les desitjo. Desitjo que hi hagi opcions per a la salvació de l'equip perquè m'agrada que el Manresa estigui a l'ACB i no vull vaticinar una cosa que no s'ha consumat. Per tant, desitjo que continuï a l'ACB.
- Treballes a la cadena COPE, una emissora molt estereotipada i associada a una tendència política concreta. Et fan ràbia els comentaris que es fan sobre la COPE?
- A la COPE fa 20 anys que hi sóc. Primer va ser Cadena Nova, després Ràdio Barça, més endavant Cadena 13 i un dia va ser Cadena COPE. Vaig treballar amb el José María García i va ser una gran experiència. I els comentaris no em fan ràbia. Simplement ho entenc.
dimarts, 6 de novembre del 2012
L’experiència és un grau, però no evita espifiar-la!
El primer post que vaig escriure en la nova etapa del meu
blog personal parlava d’uns amics, el grup Gossos, quan anunciaven que
deixarien els escenaris durant un temps, i les connotacions personals que per a
mi tenia aquest anunci.
Ara, gairebé un any després, torno a escriure un post dels
Gossos per ‘culpa’ d’una noticia que he publicat a La Vanguardia. Deixeu-me que
us ho expliqui.
Moltes vegades em pregunten com m’ho faig per trobar un tema
diari per escriure a L’edició Bages de La Vanguardia digital. La única forma d’aconseguir-ho
és estar atent i observant les 24 hores del dia, estiguis allà on estiguis.
Aquesta ‘voràgine del dia a dia’ fa que de vegades perdis la visió global de
les coses i això és el que m’ha passat amb el grup Gossos.
Són uns bons amics. Fem trobades i fins i tot apadrino
orgullosament la filla d’un d’ells. Un dia t’expliquen en una reunió d’amics,
emocionats, que estan treballant fort en la creació d’un nou disc i aquestes
coses.
I aquest és el moment en el que el Carles s’equivoca i amb
la seva necessitat de publicar un tema per al dia següent, perquè encara no el
té redactat i escrit, es llença a la piscina i explica que el Gossos publiquen
un nou disc. Em salto formalismes i tiro pel boc gros, sense més! Com si la
meva experiència no m’hagués anunciat mai que aquests processos cal cuidar-los!!!
I La Vanguardia és un mitjà prou potent com per carregar-se
part de l’estratègia comunicativa que havien pensat prèviament els Gossos. I la recepció d’un mail que
destil·la preocupació et fa adonar que has avantposat la voràgine del dia a dia
a fer les coses amb una mica més de sentit, vaja el sentit mínim imprescindible.
I això entorpeix el treball d’unes persones, que a més a més són amigues. I,
que voleu que us digui, m’ha quedat mal cos per haver estat inoportú i
incorrecte en el procediment. I un cop fet, l’únic descàrrec que em queda és
explicar-ho i carregar-ho a la motxilla de l’experiència per evitar errades
similars!
Ah! I desitjo que m’avisin el dia del primer concert, perquè
espero amb ànsia la sortida del nou disc de Gossos, tot i que gestionaré amb
calma aquesta ànsia. Ho prometo!
Etiquetes de comentaris:
escenaris,
Gossos,
La Vanguardia
dilluns, 16 de juliol del 2012
A l’entorn tothom parla de crisi (i a fe que la pateixo), però jo avui estic content!
Avui estic content. La noticia que publico a La Vanguardia
Digital es presenta sota el títol “Una canción de Els Convidats despierta
a una mujer de un estado de coma”. I amb aquesta notícia he aconseguit la
màxima audiència personal des que publico en aquest mitjà, ara fa poc més de
tres mesos: s’han superat les 15.000 visites en 12 hores.
Us asseguro que encara no deixa de sorprendre’m l’abast que
tenen les notícies que publico a La Vanguardia i que passin coses com que et
truquin des dels serveis informatius de TV3 per conèixer més detalls sobre la
notícia o que després de llegir la d'avui, als protagonistes els hi paguin un bitllet
d’avió per tal que expliquin la història al programa de l’Anna Rosa Quintana, a
Tele-5.
Avui estic content. Però us asseguro que avui no estic
content només perquè la noticia que he escrit hagi tingut una gran audiència. Estic
molt content perquè el rècord l’he aconseguit parlant d’una notícia
extremadament positiva entre un munt de titulars que parlen de drames, de
criminalitzacions de la misèria, de la punyetera crisi i del ‘que se jodan’,
que reflecteix la baixesa de la classe política que ens representa i que ens
maltracta.
Sí. En la secció Bages de La Vanguardia m’he plantejat parlar i mirar la vida
en positiu. Fer més incidències en les nostres fortaleses que en les nostres misèries.
Treballar per un periodisme amable. Crec que ho estic aconseguint i el resultat
de la notícia d’avui m’esperona.
I estic molt content, perquè a més a més, uns dels
protagonistes d’aquesta història tan extremadament emocionant són uns bons
amics, el Xavi i el Jordi, als que he seguit en el seu periple musical. I
perquè a la Maria Josep, l’altra protagonista, encara no la conec més enllà de
converses telefòniques, però amb la que tinc una cita per fer un cafè i parlar
tranquil·lament i distesa sobre la vida.
I collons, és que com voleu que avui no estigui content!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)